El Viratge cap els extrems: Repensant el disseny de l’oficina.
Les oficines modernes estan cada vegada més orientades a cobrir necessitats en els “extrems”, creant espais específics tant per a la concentració intensa com per a la col·laboració màxima.
Sovint, l’oficina es veu erroniament com un espai dissenyat per a una alta productivitat, però, en realitat, sempre ha estat un lloc de compromisos.
L’oficina tradicional no va ser creada per ser un entorn ideal per a tasques especialitzades, sinó que va néixer com una solució adaptable a les necessitats més àmplies amb el mínim de friccions possibles.
Per exemple, el cubicle, implantat a mitjans del segle XX, no tenia com a objectiu fomentar la creativitat o la concentració profunda, sinó més aviat organitzar de manera eficient una gran quantitat de treballadors en un moment històric on es prioritzava l’ordre, la producció massiva i el control jeràrquic. Encara que el cubicle oferís privacitat, imposava una rutina rígida que afavoria la conformitat en detriment de la innovació i la connexió.
Amb l’evolució de la cultura laboral cap a una major col·laboració i transparència, el concepte d’oficina oberta va emergir com una solució aparentment ideal per superar les barreres del cubicle i promoure un entorn dinàmic i creatiu.
No obstant això, aquest model també era un compromís, dissenyat per fomentar la creativitat sense perdre de vista l’eficiència i els costos. Malgrat els seus avantatges, les oficines obertes sovint van reproduir els problemes que intentaven solucionar: soroll, distraccions i manca de privadesa, que dificultaven la col·laboració que se suposava que havien de millorar.
Viratge cap als extrems
Les nostres vides s’estan polaritzant cada cop més, deixant de banda els termes mitjans. Aquesta tendència es reflecteix en molts aspectes de la nostra vida, on els punts de vista extremistes guanyen força. La constant referència a la idea de “sense precedents” arran de la pandèmia subratlla aquesta dinàmica, ja que ens concentrem més en les posicions extremes i posem menys atenció a les idees moderades que abans estructuraven el nostre dia a dia.
Quan tot es presenta com novetats cridaneres per captar la nostra atenció, l’ “ordinari” queda obsolet, i la paraula hiper passa a ser la nova norma.
Aquest canvi també afecta l’espai de treball. A mesura que el treball ha canviat, les necessitats de l’oficina també han evolucionat. El model d’oficina estandarditzat ja no és adequat per satisfer els requeriments especialitzats dels treballadors moderns. Aquesta transformació es veu impulsada per factors com l’augment del teletreball, els avenços tecnològics i els nous hàbits laborals, que prioritzen la flexibilitat i l’eficiència. A més, el creixement de la tecnologia i l’anàlisi de dades ens permeten dissenyar entorns de treball més personalitzats, adaptats a les necessitats particulars de cada individu.
Dues tendències que marcaran el disseny d’oficines del futur: Hiperfocalització i Hipercol·laboració
Hiper-focalització
La pandèmia va posar de manifest una realitat: molts treballadors van descobrir que eren molt més productius en espais personalitzats i lliures d’interrupcions a casa. Aquest fet va destacar la importància del concepte d’hiperfocalització, és a dir el “treball profund”. A mesura que el treball del coneixement es fa més complex, els entorns dissenyats per afavorir la concentració intensa i minimitzar les distraccions esdevenen essencials.
En resposta, elements com les zones de concentració, les biblioteques de treball i els espais dissenyats per la cancel·lació de soroll han guanyat presència en el disseny d’oficines.
Un exemple destacat és “Oxford” i les seves noves oficines a Girona, que porta aquest concepte més enllà mitjançant la disposició de 2 phoneboxes per cada openspace a l’edifici, on s’ajusten factors com l’acústica, la il·luminació, la temperatura i la qualitat de l’aire, creant un entorn òptim per a la concentració durant tot el dia. A més, les opcions d’espais especialitzats per al treball profund, com les sales d’enfocament, permeten als treballadors escollir l’espai més adequat per a les seves tasques.
Hiper-col·laboració
En l’altre extrem, la tendència de la híper-col·laboració també està guanyant força. Amb el treball més interdisciplinari i basat en projectes, la capacitat de col·laborar eficaçment amb altres s’ha tornat fonamental. Aquesta tendència fa servir eines tecnològiques avançades per reunir equips diversos en espais de treball on les idees poden intercanviar-se, provar-se i perfeccionar-se ràpidament. El programari de col·laboració en temps real, les tecnologies immersives com la realitat augmentada (AR) i la realitat virtual (VR) són fonamentals per a aquesta forma de treball que elimina les barreres físiques.
Un exemple son els sistemes de videoconferència avançats que faciliten la col·laboració entre equips remots i locals. El disseny de l’espai inclou centres de col·laboració equipats amb tecnologia d’última generació per fomentar la innovació i la creació d’idees entre equips multifuncionals.
Cap a l’especialització
El disseny de les oficines modernes s’està adaptant cada vegada més a aquests dos extrems, creant espais especialitzats tant per a la concentració extrema com per a la col·laboració intensa. Aquesta transformació marca una evolució important respecte als dissenys universals del passat, reconeixent que els espais de treball actuals necessiten ser personalitzats per a cada tipus de necessitat específica.
A mesura que avancem cap a aquesta era d’extrems, l’oficina continuarà evolucionant per convertir-se en un entorn dinàmic, dissenyat per afrontar les exigències dels treballs contemporanis, que demanden tant híper-concentració com treball en equip col·laboratiu per fomentar la productivitat i la innovació.
Desembre 2024
Olga Guday